AVUI. 12 de maig 2004
Barcelona verda

Aquest 2004 estem celebrant els 25 anys d’ajuntaments democràtics. És un bon moment per reconèixer que la principal actuació de sostenibilitat ambiental a Catalunya els últims 25 anys ha estat la recuperació dels espais verds per part dels ajuntaments. A Barcelona, des de 1979 fins l’any passat, les hectàrees de verd urbà de la ciutat de Barcelona han passat de 458 a 1.035, incrementant-se un 125%, i el nombre d’arbres han passat de 71.282 a uns 155.000, que representa un 118% d’increment. La utilització d’aquest verd urbà és molt gran, mirant les últimes enquestes municipals, l’últim any, un 77% de la ciutadania de Barcelona, un milió cent mil persones, ha estat com a mínim una vegada en un parc de la ciutat, un 28%, pràcticament mig milió de persones, va una vegada a la setmana, i un 14% de ciutadans i ciutadanes, 228.000 persones, van a un parc cada dia. Aquestes dades demostren que el primer espai verd per a la ciutadania de Barcelona no és ni el Montseny ni Aiguestortes, són els parcs i jardins de la ciutat.

Els nostres espais verds tenen una doble funció molt important. Per una banda aporten salut i qualitat de vida, són espais d’esbarjo, de relaxació i relació. Però també generen qualitat ambiental: redueixen l’escalfament solar, retornen oxigen, i possibiliten l’existència de biodiversitat de fauna i flora.

L’Ajuntament de Barcelona s’ha marcat per als propers anys tres apostes fonamentals. La primera és l’exigència de treballar els espais verds des de criteris sostenibilistes. És tan important que el verd vagi creixent en quantitat com que ho faci en qualitat, i el valor qualitatiu de les zones verdes depèn en gran part de la proximitat. El nostre objectiu és tenir el verd a cinc minuts de casa a tota la ciutat. En l’aposta sostenibilista també és fonamental el manteniment, la cura del dia a dia, no hi ha actitud més sostenible que aquesta. També ho és la potenciació de les espècies autòctones mediterrànies en l’arbrat, la implantació de sistemes de rec més estalviadors i la política d’extensió del compostatge. Per acabar l’aposta sostenibilista, el repte de la reintroducció de la fauna als parcs, amb la col·laboració d’entitats i usuaris dels espais verds, introduint espècies animals i regenerant espais aquàtics per transformar-los en ecosistemes, és per a nosaltres molt important: des dels ànecs fins el projecte de reintroduir l’esquirol.

La segona aposta és la participació. Els dissenys dels parcs han de comptar amb la gent que els utilitza. Deu espais verds de la nostra ciutat han estat dissenyats amb la participació de nois i noies incorporant les seves necessitats i els seus desitjos. Hem de respondre a noves necessitats per tenir els parcs i jardins de tothom, algunes d’elles abans invisibles, com l’accessibilitat. Per exemple, pròximament tindrem una àrea de joc infantil adaptada a cada districte. I també tindrem un hort urbà per districte. Els horts urbans s’han convertit en un espai d’esbarjo, de relació i d’apropament a la natura mitjançant el conreu.

La tercera aposta és la complicitat ciutadana en la construcció de la Barcelona verda. El repartiment de llavors i plantes i els cursos de formació tenen una enorme receptivitat. La gent està entenent que valorar, gaudir i estimar el verd a casa és valorar, gaudir i estimar el verd a la ciutat.