AVUI - 28 de juliol de 2004
Imma Mayol
Les platges de Barcelona, paradigma d’espai compartit

Possiblement, el principal benefici dels Jocs Olímpics del 92 per a la ciutadania de Barcelona, va ser l’obtenció d’un nou espai públic popular: les platges. L’ús d’aquest espai es converteix en massiu els mesos d’estiu. I no només com a zona de banys, sinó també com a lloc d’esbarjo per fer esport, passejar, i també gaudir de la nit.

Un moment paradigmàtic de la diversitat d’usos dels espais públics de la ciutat, i molt especialment de les platges, és la revetlla de Sant Joan. En un termini de poques hores s’hi fa un ús intensiu per part dels milers de persones per celebrar la nit més curta de l’any i els també milers de banyistes que des de primera hora del matí del 24 de juny volen aprofitar al màxim el sol i l’aigua.

Aquest any s’ha fet un esforç especial per facilitar la compatibilització dels dos usos. Així, a dos quarts de 7 del matí del dia de Sant Joan van començar a treballar els serveis especials de neteja, amb un centre d’operacions situat a la mateixa platja, que va coordinar les feines des de les 3 de la tarda del dia 23 fins a la mateixa hora del dia 24. Jo mateixa, a un quart de 8 vaig assistir al moment més important de l’operatiu amb un panorama clarificador de la combinació d’usos que té una ciutat de les dimensions i del caire de la nostra. Al temps que marxaven tranquil·lament centenars de persones a finalitzar definitivament una nit de gresca, unes desenes de persones en banyador i amb tovallola esperaven pacientment que els serveis de neteja els deixessin neta la sorra per prendre els primers raigs de sol. Per facilitar un bon ús de l’espai, es van instal·lar 180 papereres suplementàries de cartró, que van permetre augmentar la capacitat de les més de 300 papereres que habitualment hi ha a les platges de la ciutat. A partir de les 12 de la nit del dia 23 es va posar en funcionament un servei de buidat ininterromput, tant les de les platges com del Passeig Marítim. Pel que fa als vàters públics, els 51 que hi ha a les platges es van mantenir oberts, amb un servei continu de neteja. Aquest servei es va incrementar amb 56 vàters químics.

El balanç ha estat extraordinàriament positiu, fet que posa de manifest que hi ha un espai i un temps per a cada activitat sense que això impliqui conflictes entre els diferents usuaris o incidents remarcables en el moment de fer el canvi d’usos. La major part de les sis platges del litoral barceloní van tornar a estar plenes de banyistes a partir de les 9 del matí.

Tot i que l’Ajuntament va fer possible que els interessos dels dos grups de persones que van ocupar les platges durant la nit i l’endemà fossin compatibles, no s’han d’oblidar les tones de deixalles que es van recollir durant la revetlla. Al llarg de la nit de Sant Joan se’n van recollir 44 tones de residus. Com diu la campanya d’educació ambiental que estem desplegant des de l’Ajuntament, “la sorra de la platja no fa desaparèixer les coses”. Per aquest motiu, estic convençuda que cal, sobretot, una feina educativa, que ens aboqui a un canvi cultural, en què cadascú se senti corresponsable en el manteniment del medi ambient. Perquè la disminució dels residus a les platges i zones verdes depèn, en bona mesura, dels nostres comportaments individuals.