AVUI - 12 d’octubre de 2004
Imma Mayol
AUTONOMIA PER VIURE, VINCLES PER CONVIURE

Els problemes i les dificultats de gestació i realització que ha tingut el Fòrum són l’última evidència de que la transformació de Barcelona a cop de gran esdeveniment és una idea esgotada. Amb això no volem dir que mai més s’hagi de produir cap esdeveniment extraordinari vinculat a la cultura, l’art o l’esport. El que discutim és la tesi de fons de que aquest sigui l’instrument màgic per transformar la ciutat i que periòdicament, des de les administracions, ens haguem d’inventar un gran esdeveniment per captar inversions d’altres administracions i del sector privat, i per crear al·licients a la ciutadania per tal que s’engresqui en un projecte col·lectiu.

L’horitzó de la transformació de Barcelona ha de ser, caminar vers la sostenibilitat, en les seves dimensions social, econòmica i ambiental, i aquest camí vers la ciutat sostenible, no es construeix a cop de grans esdeveniments. Requereix la transformació de la vida quotidiana, mitjançant la complicitat amb la gent i amb un intens lideratge sustentat en idees i valors. El gran repte que té Barcelona avui, és la transformació de la vida quotidiana.

Des de sector conservadors o de la política tradicional, com els grups de l’oposició municipal a l’Ajuntament de Barcelona, la vida quotidiana és entesa com un espai neutre des del punt de vista dels valors, i que només requereix la gestió eficient del dia a dia, sovint sustentada en els serveis urbans i la seguretat. Per a la gent d’ICV-EUiA la vida quotidiana és un espai carregat de valors i que se situa al bell mig de la transformació social, recordant que les persones hem d’estar al bellmig de la política. La vida quotidiana tal com l’entenem nosaltres té dues dimensions: la consecució de l’autonomia per viure i l’existència de vincles per conviure.

Autonomia per viure significa que totes les persones puguin desenvolupar els seus projectes vitals. Això requereix llibertat d’elecció del projecte vital, la igualtat d’oportunitats per dur-lo a terme, i una nova organització dels temps, que situï el temps de vida, per sobre del temps econòmic-productiu en l’escala de valors. Cal posar tres accents en l’acció política per aconseguir aquest objectiu. El primer treballar per una ciutat inclusiva amb pobresa zero. El segon és accedir a una ciutat capacitadora per viure a l’actual societat del risc. I el tercer que tinguem una ciutat que dóna valor al temps de vida, entès com aquell que dediquem a la cura dels altres, al treball domèstic, a la participació comunitària i al gaudi personal, aconseguint que aquest temps de vida sigui l’eix estructurador ciutadà.

Vincles per conviure significa l’aposta per la vida en comunitat i la valoració de les diferències. En aquest cas l’accent en l’acció política és treballar per la ciutat de la “i”. Com bé diu el sociòleg alemany Ulrich Beck, no volem la ciutat del “no”, aquella en la que no s’hi pot viure, no s’hi pot passejar, no s’hi pot treballar; ni la ciutat de l’”o”, en què o s’hi viu o s’hi treballa, on hi estan els nouvinguts o els autòctons, o els grans o els joves,...Volem la ciutat de la “i” en la qual s’hi pugui viure i treballar, i passejar, i gaudir, i a més ho facin persones grans i petites, autòctones i nouvingudes,... ,en definitiva, una ciutat intercultural i intergeneracional.