AVUI - 26 de gener de 2005
Imma Mayol
Més
energia solar per a Barcelona
Barcelona va ser la primera
ciutat d’Europa que va posar en marxa l’any
2000 una ordenança solar tèrmica. Des
de llavors, aquesta normativa pionera ha servit d’exemple
per a molts ajuntaments catalans, espanyols i europeus
que han creat ordenances similars i ha inspirat l’elaboració d’una
ordenança tipus d’àmbit estatal
per part de l’Administració de l’Estat.
Des
de la seva entrada en vigor fins a data de 15 de desembre
de 2004, aquesta ordenança ha
afectat a 327 edificis de la ciutat amb una superfície
solar tèrmica total de 24.513 m2 i una producció equivalent
al consum d’una ciutat de 35.000 habitants
com Igualada o Vic. La producció solar fruit
de l’ordenança implica un estalvi econòmic
de més d’1 milió d’euros
i l’estalvi d’emissions de CO2 a l’atmosfera és
l’equivalent al que necessitaria absorbir una
superfície de bosc mediterrani similar a 18
vegades el Parc de la Ciutadella. La gran majoria
dels edificis afectats per l’Ordenança
Solar Tèrmica corresponen a habitatges i hotels
(més d’un 80%), mentre que la resta
són equipaments esportius i sanitaris, i edificis
destinats a altres usos (escoles, oficines, indústries,
etc.). Els habitatges amb energia solar tèrmica
fruit d’aquesta ordenança (uns 10.000
habitatges) representen més del 40% dels habitatges
construïts en els darrers anys.
A aquestes alçades, ningú pot negar
que l’energia solar funciona, però cal
que els usuaris siguin conscients del seu dret a
obtenir els serveis adequats d’instal·lació i
manteniment, alhora que és necessari que,
tant els usuaris com la resta d’implicats,
contribueixin a assolir un nivell de qualitat basat
en l’eficiència i l’estalvi energètic.
El
passat 11 de gener es va constituir la Taula per l’Energia Solar i es va signar un acord
de col·laboració per a l’impuls
de l’Ordenança Solar Tèrmica
i, més enllà, per a la promoció de
l’energia solar a Barcelona. Aquesta taula
i l’acord va tenir com a protagonistes els
representants dels sectors implicats (administracions,
enginyers, arquitectes, promotors i constructors,
i associacions i empreses relacionades amb les energies
renovables). Cal reconèixer aquest valuós
actiu de col·laboració a la ciutat
que, ja en el seu moment, va fer possible que Barcelona
fos capdavantera a l’hora de posar en marxa
una normativa pionera i que, ara, ens permet situar-nos
de manera avantatjada en el procés de participació que
encetem per a un nou impuls de l’energia solar.
Ara
cal anar més enllà en el desenvolupament
de l’energia solar tèrmica a Barcelona
i l’objectiu és que l’any 2005
l’Ordenança Solar Tèrmica afecti
a tots els edificis nous o rehabilitats on la incorporació d’una
central solar tèrmica tingui sentit, és
a dir, on realment la producció d’aigua
calenta derivada dels usos i de les dimensions dels
edificis signifiqui efectivament una aportació raonable.
Més concretament, i a l’espera dels
resultats del treball conjunt que s’ha de desenvolupar
en el sí de la Taula per l’Energia Solar,
es podrien apuntar les següents propostes de
modificació de la normativa vigent: un llindar
d’afectació mes baix, de forma que l’ordenança
solar sigui d’aplicació a gairebé la
totalitat dels nous edificis i rehabilitacions de
la ciutat; unes majors exigències de control
i manteniment de les instal·lacions de forma
que es garanteixi el seu bon funcionament; i una
regulació de les instal·lacions solars
tèrmiques menys restrictiva que permeti una
millora de la integració arquitectònica
de les instal·lacions sense malmetre el paisatge
urbà.
|