AVUI - 2 de març de 2005
Imma Mayol
Retornem al Carmel

La desafortunada bronca política que va viure la setmana passada el Parlament, en el transcurs de la sessió monogràfica sobre el Carmel, ha eclipsat malauradament el debat real que s’hi celebrava, i que el Govern havia situat en el terreny de les explicacions exhaustives, de l’assumpció de responsabilitats, de la investigació dels aspectes foscos en el model heretat de contractació de l’obra pública i de l’impuls de propostes de futur que evitin que es pugui repetir un accident com el que ha patit la nostra ciutat.

Mai, durant els meus anys d’experiència parlamentària, ni tampoc amb posterioritat, recordo que un debat monogràfic com el de la setmana passada es tanqués amb unes resolucions de tant alt grau de concreció i de compromís polític. Mesures com les garanties d’allotjament i d’indemnitzacions als afectats, l’adopció d’accions legals contra les empreses responsables de l’obra, l’elaboració immediata d’auditories de seguretat per a les grans obres públiques en procés d’execució, la reforma de l’estructura interna de GISA o l‘impuls d’una llei reguladora de l’obra pública són una mostra d’aquest compromís i queden molt lluny de la retòrica i la imprecisió que han caracteritzat les conclusions d’altres sessions monogràfiques, en què el Parlament va arribar a caure en el cinisme i el ridícul de felicitar el Govern de CiU per la gestió d’uns incendis que van assolar milers d’hectàrees.

Les resolucions aprovades divendres passat són, en canvi, una aposta per l’acció política, per la recerca diligent de solucions per a tots els afectats, que avui continuen essent per a nosaltres la principal prioritat. Per damunt del soroll desfermat per una inoportuna tempesta política, els veïns i veïnes del Carmel han de saber que l’atenció permanent dels seus problemes és encara el motor que ens guia, conscients com som que només la microgestió àgil i eficient de totes les seves demandes, la calidesa, l’empatia i la proximitat, ens permetrà superar una situació que ha esquerdat greument la confiança ciutadana en les institucions. La crispació i l’enfrontament partidista ens conduirien de manera imperdonable en la direcció contrària.
La crisi del Carmel ens deixa una altra lliçó, que el mateix conseller Nadal va resumir durant la seva compareixença parlamentaria, amb paraules que comparteixo plenament: “el diàleg entre la tècnica i la natura ha d’extremar la humilitat, la sensibilitat i el respecte” i “tots hem de ser capaços d’ajustar les necessitats i els reptes a les possibilitats i capacitats que tenim, mostrant un respecte extrem a les lleis de la natura i a les nostres limitacions per controlar-la”. Una lliçó, que alguns tenim apresa de fa temps, i que hauria d’impregnar en el futur l’acció d’aquest Govern.