AVUI - 11 de maig de 2005
Imma Mayol
Conservar el patrimoni industrial del Poblenou

Amb certa estupefacció hem assistit les darreres setmanes a un debat esbiaixat, i interessadament alimentat per l’oposició, sobre la preservació del patrimoni industrial del Poblenou. Després de les crítiques que hem sentit arrel del procés de transformació de Can Ricart, vam aprovar en el darrer plenari de l’Ajuntament una moció que obre les portes a preservar-ne algun element més i que ens emplaça a cercar la col•laboració de la Generalitat per definir globalment els criteris de conservació que, per motius històrics o arquitectònics, s’aplicaran en aquesta zona.

No comencem de zero. L’equip de govern municipal i, sobretot, els responsables del 22@ treballen des de fa anys en l’estudi d’aquells elements que cal preservar, com ho prova el fet que avui, mitjançant l’ús dels diversos instruments de planejament a l’abast, estan protegits o en vies de ser-ho un total de 136 elements. La major part són coincidents amb el catàleg que reivindica la plataforma veïnal del Fòrum de la Ribera del Besòs, i fins i tot se n’inclouen alguns més.

Sorprèn, per tot això, que s’alcin veus d’alarma sobre la suposada destrucció del patrimoni d’aquest barri, sobretot quan fa cinc anys, en aprovar-se el pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic del districte de Sant Martí, no es van presentar al•legacions per tal de preservar més elements dels llavors previstos. Malgrat tot, estem disposats a valorar la conveniència de protegir algun edifici més, però hem de fugir d’una conservació absolutista i indiscriminada que posaria en qüestió el desenvolupament del 22@, un dels projectes més importants que hem impulsat des de l’Ajuntament.

La transformació planejada per a aquest barri contempla la construcció de nou habitatge protegit i l’increment de sòl destinat a equipaments i a zones verdes, juntament amb una aposta irrenunciable per la compatibilitat d’usos entre les noves activitats productives i les ja existents. És fruit d’aquesta voluntat que a Can Ricart s’ha emprès una negociació individualitzada, cas per cas, per tal de facilitar la relocalització de les empreses afectades, en condicions favorables i amb les màximes garanties possibles per la conservació dels llocs de treball. Una realitat que fa també incerta l’acusació dels qui asseguren que es destrueixen més llocs de treball dels que generarà el 22@. És cert que algunes empreses no podran sobreviure a aquest procés, segurament perquè la seva subsistència està estretament lligada a les condicions de precarietat amb què han funcionat fins ara. La seva protesta és legítima, com la de tots aquells que discrepen sobre el conjunt patrimonial que s’ha decidit preservar, però ningú hauria de convertir aquesta queixa en excusa per desqualificar globalment un projecte com el 22@. És massa important per la nostra ciutat.