EL PERIÓDICO - 25 de maig de 2005
Ricard Gomà
Fam zero, repte inajornable

Laura, Grenilda i Anastasia són tres nenes moçambiqueses, germanes, tenen entre 8 i 12 anys d'edat. Membres d'Unicef les van trobar soles, en una zona rural, en una vivenda de bambú. La guerra i la sida les van deixar òrfenes. Es van haver de desplaçar, i això va fer que es trenquessin les seves relacions comunitàries de protecció, van deixar d'anar al col.legi i sobreviuen desnodrides i amb escassa salut. La seva situació il.lustra la de milions de criatures d'arreu del món que estan en situació vulnerable. La pobresa i la mortalitat infantil són potser l'expressió més nítida de les injustícies i les contradiccions que enclou el model de desenvolupament predominant a escala global.

La Crida Mundial a l'Acció contra la Pobresa, un moviment que agrupa milers d'ONG, ha posat en marxa la campanya Pobresa Zero. En un dels seus anuncis, coneguts actors, cantants i models fan espetegar els dits cada tres segons: cada vegada que ho fan, un nen o una nena mor al món per culpa de la pobresa.
La campanya no planteja res de nou, únicament pretén el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil.lenni, que 189 caps d'Estat i de Govern van firmar a l'Assemblea de l'ONU fa cinc anys. El nucli dels objectius el conformen cinc reptes polítics, a assolir el 2015: reducció a la meitat de la pobresa i la fam; solució definitiva al deute extern que oprimeix els països més empobrits --forçats avui a pagar 100 milions de dòlars diaris als creditors--; regles comercials justes, sobretot en el sector agrícola, per garantir la subsistència de 1.000 milions de pagesos al Tercer Món; reducció en dues terceres parts de la mortalitat de menors de 5 anys; i educació bàsica universal.

QUAN FALTEN10 anys pel 2015 el balanç és desolador. Avui 850 milions de persones passen gana al món i 1.000 milions sobreviuen (si ho aconsegueixen) amb menys d'un euro al dia. Segons l'últim informe anual d'Unicef, 30.000 menors de 5 anys moren diàriament per malalties relacionades amb la desnutrició, en 45 països augmenten les taxes de mortalitat infantil, i la meitat de les víctimes mortals de les guerres són criatures (1,8 milions en 59 conflictes armats, entre 1990 i 2004).
Al juliol, el G-8 es reunirà al Regne Unit, al setembre ho farà l'Assemblea de l'ONU per valorar la situació davant dels objectius de reducció de la pobresa, al desembre se celebrarà a Hong Kong una nova cimera de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Seran tres moments clau. Si s'imposen novament els interessos dels poderosos, tendiran a aprofundir-se les injustícies globals, i ens allunyarem dels objectius de mínims fixats per al 2015.

Certs factors de canvi ja són in- ajornables, tant en l'esfera institucional, com en el terreny de la mobilització social. En l'esfera políticoinstitucional, la iniciativa del president Lula contra la fam s'ha d'obrir pas i instrumentar accions concretes (una primera quantificació la situa en un mínim de 50.000 milions de dòlars anuals); l'objectiu del 0,7% s'ha d'assolir el 2010 (avui, 35 anys després de l'acord, la cooperació del conjunt de països donants se situa encara en el 0,25% de mitjana); el deute extern s'ha d'abordar des d'una perspectiva justa que articuli decisions de cancel.lació amb processos de conversió en inversions socials bàsiques; la Unió Europea i els Estats Units han d'eliminar les seves polítiques de subvencions a la producció i exportació de productes agrícoles.

La reducció d'un 0,5% de la despesa militar mundial permetria la vacunació de tots els menors en el pròxim decenni. Una reducció addicional de l'1% d'aquesta despesa generaria els fons necessaris per a l'escolarització primària universal. L'Estat espanyol s'ha de comprometre seriosament amb els Objectius del Mil.lenni. El 2004, l'aportació d'Espanya a Unicef va ser d'1,6 milions d'euros, quan petits estats europeus com Irlanda o Noruega n'hi han destinat 8 milions.

EN L'ESFERA social, i entre uns altres factors necessaris, serà imprescindible la reactivació dels moviments socials altermundialistes. El compliment dels Objectius del Mil.lenni, amb tot el que comporten de canvi en el model globalitzador, només serà possible si els valors ètics de desenvolupament humà sostenible, que preconitzen les organitzacions i els activistes de la xarxa social alternativa mundial, emergeixen novament amb força durant els pròxims mesos i aconsegueixen impactar directament sobre l'opinió pública i els representants polítics. En els sectors populars i progressistes de les anomenades societats del ben- estar s'ha d'establir cada dia, i també guanyar-la, la batalla cultural contra la impotència. No hi ha res pitjor que no fer res perquè es creu que només es pot fer una mica. O, com afirma Pere Casaldàliga: "En els esforços quotidians d'avui hi ha la prova del valor dels nostres somnis".