EL PERIÓDICO - 29 de desembre de 2005
Imma Mayol
Una ordenança innecessària

En els darrers anys, la ciutat de Barcelona ha experimentat profunds canvis que han modificat sovint les pautes d'ús de l'espai públic. Alguns s'han traduït, com en totes les grans ciutats, en conflictes de convivència que cal diagnosticar i resoldre. La focalització d'aquesta qüestió que hem viscut en els darrers mesos ens ha portat a l'aprovació d'una nova ordenança que abasta sota un gran paraigua assumptes de naturalesa massa diversa.

Des del grup municipal d'ICV- EUiA hem qüestionat des del primer moment l'elaboració d'aquest text i hi hem votat en contra. No neguem els problemes. Simplement, no estem d'acord en la manera com es proposa abordar-los. Una aplicació més efectiva de les ordenances actuals, juntament amb la millora en els esforços de neteja i el reforç en la presència policial, permetien donar resposta a bona part de les inquietuds que han cristal.litzat en el debat sobre l'anomenat incivisme. Cal recordar que bona part de les conductes que regula la nova ordenança ja estaven recollides en altres normatives vigents. No calia, doncs, redactar-ne una de nova. L'ajuntament disposava d'instruments legals: calia millorar-ne el compliment i, alhora, reforçar els programes d'actuació orientats a garantir la qualitat de la convivència. En canvi, l'elaboració d'un nou text --més enllà de complementar alguns buits legals que poguessin detectar-se en qüestions puntuals-- té més components de legislació simbòlica que de capacitat real per acabar amb els problemes.

Des d'ICV-EUiA no hem volgut contribuir a la falsa il.lusió que aprovant una llei resoldrem tots els problemes que, d'altra banda, són d'origen molt divers i cal abordar des d'estratègies diferents. No podem avalar, per tant, una normativa que tracta des del vandalisme contra el mobiliari públic fins al fenomen de la mendicitat, des dels orins al carrer fins als jocs infantils en una plaça, des de la venda ambulant fins a la complexa realitat de la prostitució. No ho podem mesurar tot amb la mateixa vara. Situant-ho tot en el calaix de sastre d'una normativa persecutora de les conductes incíviques alimentem el risc d'estigmatització dels col.lectius més vulnerables. En la col.lisió de legítims interessos que es produeix en alguns llocs de la ciutat com la Ronda de Sant Antoni, aquesta ordenança pren partit i en salvaguarda uns per damunt dels altres. Així, traslladem a la societat un missatge que no és neutre. I la incorporació al text de determinades mesures socials, amb l'objectiu d'endolcir el caràcter eminentment punitiu de la norma, hi contribueix, ja que erigeix
l'ordre com a bé superior a preservar i condiciona les polítiques socials a les de seguretat.

Aquest ha estat, des que vam tenir coneixement del contingut complet de l'ordenança, el fonament del nostre principal desacord. Creiem que calia separar nítidament els problemes derivats de conductes incíviques dels fenòmens d'exclusió social, per la qual cosa hem defensat que calia eliminar de l'ordenança qualsevol referència a la mendicitat i a la prostitució. El treball sexual s'exerceix al nostre país en condicions d'alegalitat; una norma que en restringeix la pràctica al carrer agreuja la situació de vulnerabilitat de qui s'hi dedica.
Celebro haver sentit al ple de divendres passat veus coincidents defensant la necessitat de promoure una legislació estatal o autonòmica que resolgui aquesta alegalitat i reconegui drets a les persones que lliurement exerceixen aquesta activitat. Compartim la voluntat d'oferir a aquest col.lectiu atenció i alternatives, però no creiem que aquesta ordenança sigui l'instrument adequat. D'altra banda, ha mancat en el disseny d'aquestes mesures un treball conjunt més ampli amb el col.lectiu afectat, que té capacitat d'interlocució i voluntat per participar en la recerca d'alternatives respectuoses amb l'espai públic i amb el veïnat.

La mediació i l'assoliment d'acords entre interessos enfrontats són, per a nosaltres, l'instrument fonamental per resoldre possibles problemes de convivència. Per això hem rebutjat també la prohibició que l'ordenança fa de la pràctica d'alguns jocs a l'espai públic, innecessària quan en molts espais de la ciutat l'autoregulació ha permès una perfecta compatibilitat d'usos entre les diverses persones o grups que gaudeixen d'un mateix espai. Hem discrepat també de les restriccions genèriques sobre el consum d'alcohol a la via pública que, com d'altres preceptes recollits en aquesta normativa, deixa uns marges massa amplis i ambigus per a la seva aplicació.

L'aprovació d'aquesta ordenança ha fet emergir models diversos d'afrontar determinats problemes. No parlem de governar o no governar, sinó de fer-ho d'una altra manera, des de l'esquerra i amb valors d'esquerra.