EL PUNT - 5 de març de 2007
Ricard Gomà
No sense Àfrica. No sense Kibera

L’ Ajuntament de Barcelona i l’organització mundial de municipis, Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) hem signat un important conveni de col.laboració en matèria d’inclusió social. Barcelona està desenvolupant un ampli ventall de polítiques actives d’inclusió. Es tracta d’articular respostes creatives a problemes socials emergents (precarietat vital, exclusió relacional, solitud) o bé a qüestions més clàssiques que s’expressen sota formes ràpidament canviants (desigualtats socioeducatives, pobresa, dependència). L’Acord amb CGLU reflecteix la voluntat de projectar aquest capital d’experiències en l’esfera global, de situar Barcelona com a impulsora de processos d’intercanvi de polítiques contra l’exclusió, com a motor de la xarxa mundial de ciutats compromeses amb pràctiques d’inclusió i amb els Objectius del Mil.leni de l’ONU.

Una primera concreció dels reptes assumits per Barcelona va produir-se fa unes setmanes a Nairobi, en el marc del VII Fòrum d’Autoritats Locals per la Inclusió Social (FAL), que se celebrà conjuntament amb el Fòrum Social Mundial (FSM). Les ciutats del FAL vam refermar dues idees bàsiques. En primer lloc, l’indispensable encaix entre les dinàmiques locals i globals en el procés de construcció d’una globalització justa. Les estratègies cap a un altre món possible demanen relats de caràcter alternatiu i mobilitzador en l’imaginari global; però necessiten també ancoratges en la realitat quotidiana, i aquí el paper dels governs locals esdevé fonamental. Són moltes les ciutats en tots els racons del planeta que mostren, dia a dia, que és possible avançar cap el desenvolupament humà sostenible, des de polítiques arrelades en forts valors de solidaritat. En segon lloc, les ciutats reunides a Nairobi hem tornat a explicitar la nostra voluntat de diàleg amb els moviments socials. La trajectòria cap a ciutats inclusives només és possible des de la configuració de xarxes participatives, d’espais de treball habilitadors de la implicació associativa i comunitària. També en aquest terreny el capital d’experiències és important. Milers de ciutats en el món, per exemple, estan explorant el potencial dels pressupostos participatius, com a pràctica que vincula la radicalitat democràtica amb la millora substantiva de les condicions de vida.

Aquestes reflexions es van desplegar al cor de l’Àfrica, continent que expressa l’exclusió global: en ell, 402 milions de persones passen gana amb ingressos per sota d’un dòlar al dia, 278 milions viuen sense aigua potable, 25 milions de persones contrauen la malària cada mes i 6.000 moren diàriament de SIDA. En l’àmbit local les desigualtats són colpidores. A Nairobi, 2.4 milions de persones –el 70% dels seus 3.5 milions d’habitants- viuen en slums, assentaments humans sense cap tipus de serveis urbans bàsics. Aquests slums representen només el 5% del terme municipal, la mateixa extensió que ocupen els camps de golf de Nairobi, reservats a uns centenars de persones que acumulen, des de pràctiques d’explotació i corrupció, el poder i la riquesa. Kibera, al centre de Nairobi, n’és el paradigma. En ell viuen unes 800.000 persones en condicions d’extrema pobresa. Però a Kibera vam palpar dignitat humana, un teixit meravellós de dones i homes amb voluntat aferrissada de tirar endavant amb generositat i tendresa. Persones i entitats de base que estan duent a terme projectes de salut, educatius i de desenvolupament comunitari, malgrat totes les adversitats. Que estan creant vida i transformant. Estem convençuts que un altre món és possible; però no sense Àfrica, no sense Kibera.