EL PUNT - 5 de març de
2007
Ricard
Gomà
No
sense Àfrica. No sense Kibera
L’ Ajuntament de Barcelona
i l’organització mundial de municipis,
Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) hem signat
un important conveni de col.laboració en matèria
d’inclusió social. Barcelona està desenvolupant
un ampli ventall de polítiques actives d’inclusió.
Es tracta d’articular respostes creatives a
problemes socials emergents (precarietat vital, exclusió relacional,
solitud) o bé a qüestions més
clàssiques que s’expressen sota formes
ràpidament canviants (desigualtats socioeducatives,
pobresa, dependència). L’Acord amb CGLU
reflecteix la voluntat de projectar aquest capital
d’experiències en l’esfera global,
de situar Barcelona com a impulsora de processos
d’intercanvi de polítiques contra l’exclusió,
com a motor de la xarxa mundial de ciutats compromeses
amb pràctiques d’inclusió i amb
els Objectius del Mil.leni de l’ONU.
Una primera
concreció dels reptes assumits
per Barcelona va produir-se fa unes setmanes a Nairobi,
en el marc del VII Fòrum d’Autoritats
Locals per la Inclusió Social (FAL), que se
celebrà conjuntament amb el Fòrum Social
Mundial (FSM). Les ciutats del FAL vam refermar dues
idees bàsiques. En primer lloc, l’indispensable
encaix entre les dinàmiques locals i globals
en el procés de construcció d’una
globalització justa. Les estratègies
cap a un altre món possible demanen relats
de caràcter alternatiu i mobilitzador en l’imaginari
global; però necessiten també ancoratges
en la realitat quotidiana, i aquí el paper
dels governs locals esdevé fonamental. Són
moltes les ciutats en tots els racons del planeta
que mostren, dia a dia, que és possible avançar
cap el desenvolupament humà sostenible, des
de polítiques arrelades en forts valors de
solidaritat. En segon lloc, les ciutats reunides
a Nairobi hem tornat a explicitar la nostra voluntat
de diàleg amb els moviments socials. La trajectòria
cap a ciutats inclusives només és possible
des de la configuració de xarxes participatives,
d’espais de treball habilitadors de la implicació associativa
i comunitària. També en aquest terreny
el capital d’experiències és
important. Milers de ciutats en el món, per
exemple, estan explorant el potencial dels pressupostos
participatius, com a pràctica que vincula
la radicalitat democràtica amb la millora
substantiva de les condicions de vida.
Aquestes reflexions
es van desplegar al cor de l’Àfrica,
continent que expressa l’exclusió global:
en ell, 402 milions de persones passen gana amb ingressos
per sota d’un dòlar al dia, 278 milions
viuen sense aigua potable, 25 milions de persones
contrauen la malària cada mes i 6.000 moren
diàriament de SIDA. En l’àmbit
local les desigualtats són colpidores. A Nairobi,
2.4 milions de persones –el 70% dels seus 3.5
milions d’habitants- viuen en slums, assentaments
humans sense cap tipus de serveis urbans bàsics.
Aquests slums representen només el 5% del
terme municipal, la mateixa extensió que ocupen
els camps de golf de Nairobi, reservats a uns centenars
de persones que acumulen, des de pràctiques
d’explotació i corrupció, el
poder i la riquesa. Kibera, al centre de Nairobi,
n’és el paradigma. En ell viuen unes
800.000 persones en condicions d’extrema pobresa.
Però a Kibera vam palpar dignitat humana,
un teixit meravellós de dones i homes amb
voluntat aferrissada de tirar endavant amb generositat
i tendresa. Persones i entitats de base que estan
duent a terme projectes de salut, educatius i de
desenvolupament comunitari, malgrat totes les adversitats.
Que estan creant vida i transformant. Estem convençuts
que un altre món és possible; però no
sense Àfrica, no sense Kibera.
|