Qui som? > Etapes en la vida d'ICV

En aquests 10 anys la vida d'IC ha passat per quatre cicles:

1987-1990

En els seus inicis IC planteja amb força la necessitat d'una Alternativa Nacional d'Esquerres. IC cobreix un primer cicle electoral: municipals'87, autonòmiques'88, europees i generals'89. El balanç és globalment positiu, amb pujades espectaculars, que permeten obtenir 9 diputats al Parlament de Catalunya i 3 al Congrés dels Diputats. El funcionament com IC encara és precari i les inèrcies dels partits continuen pesant molt. El 1989, com a conseqüència del procés d'unitat dels comunistes, de la voluntat majoritària dels components per enfortir IC i traspassar sobirania a la formació política creixen les tensions amb el PCC. El posicionament diferenciat en un tema com el terrorisme en una votació al Parlament de Catalunya, deixa fora del Grup Parlamentari als dos diputats d'aquest Partit. El PCC anuncia que ja no forma part d'Iniciativa.

El 31 de març i l'1 d'abril es celebra la 1a Assemblea Nacional d'IC, en la qual s'adopta una declaració de principis en forma de Manifest. Els partits cedeixen l'elaboració de programes, la tasca institucional, la projecció pública i les relacions amb la societat a IC. Organitzativament IC es defineix com "una organització sobirana de l'esquerra nacional catalana".

El naixement d'IC es produeix mesos després del d' Izquierda Unida i el seu desenvolupament és en paral.lel. A principis del 90 es crea la Comissió d'enllaç entre IC i IU.

1991-1993

IC pateix les conseqüències, com tota l'esquerra, de la caiguda dels règims de l'anomenat socialisme real, el 1991 es produeix l'intent de cop d'Estat a l'URSS, que té com a conseqüència la desaparició, mesos després de la Unió Soviètica. És el període del debat sobre la fi de la història, sobre el sentit de forces polítiques que tenen com a objectiu la transformació social.

El cicle electoral municipals 91, autonòmiques 92 i generals 93 és globalment negatiu, en totes les eleccions per sota dels 300.000 vots i del 10%.

A finals del 91 es celebra la 2a Assemblea Nacional, en la qual s'aproven els documents de Principis d'IC i el Manifest-Programa, una passa important en la definició d'una força d'esquerra transformadora i alternativa. El març del 93 es celebra la 3a Assemblea Nacional en la qual s'aprova al document que defineix la política d'organització d'IC. Sorgeixen dues plataformes d'opinió internes, la Plataforma d'esquerres i el Manifest.

1994-1997

La crisi econòmica i la crispació política són els elements més característiques de la situació política. El 1995 es constitueix la coalició Iniciativa-Els Verds, formada també pel PCC, l'Espai roig-verd-violeta i les Candidatures Independents de Progrés Municipal. El cicle electoral Europees 94, municipals 95, autonòmiques 95 i generals 96, és globalment positiu, IC es situa al voltant dels 300.000 vots. En les eleccions municipals IC fa un salt important, amb presència als Ajuntaments de Lleida, Girona i Tarragona. Les eleccions autonòmiques posen fi a la majoria absoluta de CiU. El novembre del 94 IC celebra la seva 4a Assemblea Nacional, aprovant aprofundir en la definició ecosocialista, amb que IC s'identifica, enfortir IC i plantejar una alternativa d'esquerres, una nova majoria social i política de progrés per fer front a la dreta.

1997-2001

La quarta etapa suposa un període de recomposició i reubicació d´ICV. L´any 1997, una part de l´organització abandona la formació per fundar una nou partit. A la vegada, el referent estatal històric d´IC, IU, trenca relacions. A la 5ª Assemblea, el 1998, IC culmina el seu procés de confluència amb l´ecologisme polític, el que es reflexa amb canvi de nom, que ara és Iniciativa per Catalunya-Verds. El cicle electoral posterior és de descens en totes les eleccions, sobretot a les autonòmiques del 99. No obstant, es manté la presència al Parlament de Catalunya amb grup propi, així com a regidors a les quatre capitals catalanes i diferents alcaldies. Les eleccions generals de març del 2000 mostren la viabilitat del projecte d´ICV.

Finalment, a la 6ª Assemblea el novembre de 2000, ICV aposta per l´aprofundiment ecosocialista, l´autonomia orgànica i electoral, nous mecanismes de participació interna (com les primàries o referèndums vinculants) i l´impuls d´Els Verds-Esquerra Verda, federació estatal de partits verds i d´esquerra verda que es proposen configurar un pol alternatiu a socialistes i IU. En aquesta Assemblea, Joan Saura passa a ser el president d´ICV.