Qui som? >
Etapes en la vida d'ICV
En aquests 10 anys la vida d'IC
ha passat per quatre cicles:
1987-1990
En els seus inicis IC planteja
amb força
la necessitat d'una Alternativa Nacional d'Esquerres.
IC cobreix un primer cicle electoral: municipals'87,
autonòmiques'88, europees i generals'89. El
balanç és globalment positiu, amb pujades
espectaculars, que permeten obtenir 9 diputats al
Parlament de Catalunya i 3 al Congrés dels
Diputats. El funcionament com IC encara és
precari i les inèrcies dels partits continuen
pesant molt. El 1989, com a conseqüència
del procés d'unitat dels comunistes, de la
voluntat majoritària dels components per enfortir
IC i traspassar sobirania a la formació política
creixen les tensions amb el PCC. El posicionament
diferenciat en un tema com el terrorisme en una votació al
Parlament de Catalunya, deixa fora del Grup Parlamentari
als dos diputats d'aquest Partit. El PCC anuncia
que ja no forma part d'Iniciativa.
El 31 de març i l'1 d'abril es celebra la
1a Assemblea Nacional d'IC, en la qual s'adopta una
declaració de principis en forma de Manifest.
Els partits cedeixen l'elaboració de programes,
la tasca institucional, la projecció pública
i les relacions amb la societat a IC. Organitzativament
IC es defineix com "una organització sobirana
de l'esquerra nacional catalana".
El naixement
d'IC es produeix mesos després
del d' Izquierda Unida i el seu desenvolupament és
en paral.lel. A principis del 90 es crea la Comissió d'enllaç entre
IC i IU.
1991-1993
IC pateix les conseqüències, com tota
l'esquerra, de la caiguda dels règims de l'anomenat
socialisme real, el 1991 es produeix l'intent de
cop d'Estat a l'URSS, que té com a conseqüència
la desaparició, mesos després de la
Unió Soviètica. És el període
del debat sobre la fi de la història, sobre
el sentit de forces polítiques que tenen com
a objectiu la transformació social.
El cicle
electoral municipals 91, autonòmiques
92 i generals 93 és globalment negatiu, en
totes les eleccions per sota dels 300.000 vots i
del 10%.
A finals del 91 es celebra
la 2a Assemblea Nacional, en la qual s'aproven
els documents de Principis d'IC
i el Manifest-Programa, una passa important en la
definició d'una força d'esquerra transformadora
i alternativa. El març del 93 es celebra la
3a Assemblea Nacional en la qual s'aprova al document
que defineix la política d'organització d'IC.
Sorgeixen dues plataformes d'opinió internes,
la Plataforma d'esquerres i el Manifest.
1994-1997
La crisi econòmica i la crispació política
són els elements més característiques
de la situació política. El 1995 es
constitueix la coalició Iniciativa-Els Verds,
formada també pel PCC, l'Espai roig-verd-violeta
i les Candidatures Independents de Progrés
Municipal. El cicle electoral Europees 94, municipals
95, autonòmiques 95 i generals 96, és
globalment positiu, IC es situa al voltant dels 300.000
vots. En les eleccions municipals IC fa un salt important,
amb presència als Ajuntaments de Lleida, Girona
i Tarragona. Les eleccions autonòmiques posen
fi a la majoria absoluta de CiU. El novembre del
94 IC celebra la seva 4a Assemblea Nacional, aprovant
aprofundir en la definició ecosocialista,
amb que IC s'identifica, enfortir IC i plantejar
una alternativa d'esquerres, una nova majoria social
i política de progrés per fer front
a la dreta.
1997-2001
La quarta etapa suposa
un període de recomposició i
reubicació d´ICV. L´any 1997,
una part de l´organització abandona
la formació per fundar una nou partit. A la
vegada, el referent estatal històric d´IC,
IU, trenca relacions. A la 5ª Assemblea, el
1998, IC culmina el seu procés de confluència
amb l´ecologisme polític, el que es
reflexa amb canvi de nom, que ara és Iniciativa
per Catalunya-Verds. El cicle electoral posterior és
de descens en totes les eleccions, sobretot a les
autonòmiques del 99. No obstant, es manté la
presència al Parlament de Catalunya amb grup
propi, així com a regidors a les quatre capitals
catalanes i diferents alcaldies. Les eleccions generals
de març del 2000 mostren la viabilitat del
projecte d´ICV.
Finalment, a la 6ª Assemblea el novembre de
2000, ICV aposta per l´aprofundiment ecosocialista,
l´autonomia orgànica i electoral, nous
mecanismes de participació interna (com les
primàries o referèndums vinculants)
i l´impuls d´Els Verds-Esquerra Verda,
federació estatal de partits verds i d´esquerra
verda que es proposen configurar un pol alternatiu
a socialistes i IU. En aquesta Assemblea, Joan Saura
passa a ser el president d´ICV.
|